Els nens, nenes i adolescents.

Normes de convivència pel temps de migdia

Seguint les indicacions de Paco Cascón i el seu projecte de l’Escola de Cultura de Pau, el fet d’establir una sèrie de normes compartides per tota la comunitat educativa resulta imprescindible si volem conviure plegats.

Les normes són l’instrument regulador de la convivència, tan pel que fa al grup com al conjunt de l’equipament. A més són necessàries perquè, encara que a vegades no agradin, ens donen un marge de seguretat i una referència. També serveixen per aprendre a saltar-nos-les: és important que els infants i adolescents entenguin que els drets no es regalen, que cal lluitar i esforçar-se per aconseguir-los.

Educar en la cultura de l’esforç suposa també aprendre a assumir i reconèixer els límits, a obeir allò que ens sembla just i desobeir, o si més no, qüestionar allò que ens sembla injust. Sovint ens diuen que els infants i adolescents són prou desobedients. Entenem que són obedients a la inversa: ens porten la contrària sense causa aparent i en canvi, aquesta desobediència suposa un procés d’argumentació del perquè desobeeixo, assumir les conseqüències i plantejar alternatives.

Per tal que siguin efectives. les normes han de complir set condicions: ser redactades en positiu, clares, concretes, realitzables, compartides, consensuades i no ser més que les necessàries.

Tota persona que forma part d’un problema hauria de formar part de la solució, i molt sovint, quan establim les normes i les mesures correctores en cas que aquestes es trenquin, no tenim en compte la voluntat dels infants i dels adolescents. Si es tracta d’establir una normativa de convivència vàlida per a tots, haurem de tenir en compte l’opinió dels que hi conviuen. Una norma serà tant o més efectiva en la mesura que sigui compartida per tothom.

Per això, conjuntament cal qüestionar-se el concepte d’autoritat. Si pensem en les persones que resulten per nosaltres referents d’autoritzar descobrirem que són alhora mereixedores de respecte i de confiança; les que demostren una coherència entre el que diuen, com ho diuen i el que fan. Això comporta l’augment de l’eficàcia per educar en valors i la disminució de la necessitat de sancionar i tanmateix va a acompanyat de conseqüències positives per a la convivència en el temps de migdia.

Els educadors proposaran un llistat de normes que s’han de seguir al menjador i els alumnes podran aportar opinions sobre si hi estan d’acord o no i si en volem afegir o treure alguna que no sigui necessària justificant-ne el motiu i establint un diàleg enriquidor pels infants.

Els hàbits a taula

El menjador com a part de l’educació transversal dels infants

El temps de migdia és un moment en que es treballen i interioritzen molts hàbits quotidians que es repeteixen diàriament i que s’han d’assolir durant la infància. Parlem tant d’hàbits psicomotrius com socials o d’auto-coneixement. És important treballar-los amb coherència i concordança a les particularitats educatives de cada centre. A Valors els classifiquem seguint les etapes educatives que determina l’escola: educació infantil, cicle inicial de primària, cicle mitjà de primària, cicle superior de primària i primer i segon cicle d’ESO. En cada una d’aquestes fases tenim en compte les característiques pròpies de cada grup d’edat en relació al desenvolupament dels bons hàbits alimentaris, higiènics i de salut, que vertebren la nostra proposta. Tot plegat, ens permet fer madurar un servei educatiu coherent i de qualitat.